Escolarització compartida de l'alumnat amb trastorns d'espectre autista a Catalunya

Resumen

L'experiència de l'educació especial està immmersa en el debat i la polèmica de l'educació integrada, educació segregada. L'objectiu d'aconseguir el màxim nivell d'integració i d'inclusió per a la majoria d'individuus és una fita ampliament acceptada. Però per assolir aquest objectiu no és vàlida qualsevol proposta. No es poden integrar tots els alumnes de la mateixa manera; cal que les escoles reuneixin unes condicions per garantir la integració. La proposta de la tesi, és verificar que la modalitat d'escolaritat compartida entre una escola ordinària i una escola d'educació especial , afavoreix la participació i la inclusió d'alguns alumnes amb trastorns d'espectre autista (TEA) ; coordinant els tractments educatius i terapèutics, tot construint la cultura de la diversitat. Partint dels coneixements disponibles , el focus i l'objectiu de la tesi és identificar, en cada dimensió, els elements que afavoreixen l'èxit educatiu i el procés d'integració dels alumnes amb TEA que segueixen la modalitat d'escolaritat compartida. S'estudien cinc dimensions que són les més importants per garantir una escolaritat compartida tant pels alumnes com per les famílies i les escoles: perfil dels alumnes que poden optar per l'escolarització compartida: condicions que han de tenir les escoles; recursos que compten per atendre els aspectes educatius, recursos que compten per atendre els aspectes de salut mental ; situació de la família i la seva disponibilitat. La realitat dels TEA és complexa , ni la seva comprensió, ni el seu abordatge no s'esgota en un únic discurs. S'analitzen les diferents aportacions des del camp psicològic, de salut mental, de l' educatiu i el social. Una consideració important és el treball en xarxa que permet mantenir un diàleg i apavaigar l'angoixa de l'alumnat amb TEA i acompanyar-lo cap a la pacificació i la construcció d'un món menys angoixant. La metodologia emprada en la investigació té una concepció construccionista i posa de manifest els contorns dinàmics concrets de la modalitat d'escolaritat compartidai els processos mitjançant els quals es configura. L'escolaritat compartida entre un centre ordinàri i un centre d'educació especial, a Catalunya té una història de vint-i-cinc anys. I donada l'especificitat i al mateix temps la complexitat del fenomen estudiat, el treball empiric s¿ha plantejat com l'estudi d'un cas que implica una població reduïda, però que interessa a un bon nombre de persones. Des d' aquest punt de vista es pot considerar com un estudi descriptiu i analític d'un cas a través de qüstionaris que recullen dades significatives. Trobar el col¿lectiu que reunia aquests criteris i poder treballar-hi ha estat possible gràcies a la col¿laboració dels professionals de les diferents escoles , dels alumnes i de les seves famílies. Tot i això cal tenir en compte que, al voltant d'aquesta població , s'hi apleguen educadors, mestres, tècnis i familiarsque són els qui fan realitat l'escolaritat compartida dels alumnes amb TEA. El nombre de subjectes que van compondre el cas van ésser deu, entre cinc i dinou anys i tots ells diagnosticats de TEA i que durant dos anys han cursat l'escolaritat compartida. Elaborats els qüestionaris, s'inicia el procés de recollida de dades i d'anàlissis dels resultats a través de les respostes dels diferents implicats en l'estudi empiric i s'apunta cap a la confirmació de la hipòtesi plantejada . Els resultats obtinguts en l'estudi dels subjectes de la mostra escollida, en l'àmbit territorial de Catalunya, són satisfactòris i esperançadors pels infants i joves amb TEA i les seves famílies.