La evaluación del aprendizaje del alumnado en la ESO. Estudio de caso

Resum

L’avaluació s’utilitza, molt sovint, més per qualificar i categoritzar a l’alumnat, d’acord a una funció social, que amb una finalitat pedagògica per millorar l’aprenentatge de l’alumnat i garantir la participació y el progrés de tots, per la qual cosa s’allunya d’un plantejament inclusiu de l’educació. Aquesta realitat dóna comptes del seu ancoratge a un sistema tradicional d’ensenyament i aprenentatge. La present tesi doctoral té com a principal objectiu indagar en l'enfocament d'un grup de professors de l'ESO sobre l'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat, per identificar i fer visibles les barreres que s'interposen entre un model d'avaluació tradicional i un model d'avaluació que respecti els principis de la inclusió educativa. La finalitat última és propiciar un debat intern sobre la cultura de centre, les pràctiques docents i la política educativa que serveixi de motor per iniciar un procés d'innovació cap a plantejaments educatius inclusius. Per dur a terme la investigació s'ha optat per una metodologia qualitativa, l'estudi de cas, en el qual han participat 6 docents i un grup d'alumnes que, si bé de manera gairebé anecdòtica, han contribuït amb el seu testimoni a aprofundir en l'objecte d'estudi: l'avaluació de l'aprenentatge a l'ESO. Les tècniques de recollida d'informació emprades han estat l'entrevista semiestructurada, el grup de discussió i l'anàlisi documental. La categorització i l'anàlisi de la informació ha permès posar de manifest que l'avaluació es caracteritza per l'hegemonia de la funció sumativa i social (certificadora), l'ús dels exàmens com a principals instruments per prendre decisions sobre el rendiment de l'alumnat i que el model per atendre la diversitat dels alumnes es troba molt lluny de ser inclusiu. Les barreres que s'han identificat per iniciar un procés de canvi cap a plantejaments curriculars i organitzatius que garanteixin la presència i la participació de tot l'alumnat, estructurades en tres dimensions –centre, professorat i factors externs, fan visible la necessitat de replantejar l'avaluació de l'alumnat des d'una perspectiva global, considerant en primer lloc la cultura del centre. Els resultats mostren que els espais de reflexió compartida entre docents són un camí a recórrer per repensar les pràctiques d’avaluació, en aquest cas, però alhora fan trontollar els múltiples factors que conformen els processos d'ensenyament i les resistències individuals i col•lectives del professorat per superar maneres de fer que disten de ser inclusives.