Trajectòries d' aprenentatge a través de contextos. Dos estudis de cas sobre els trànsits dels joves entre el dins i el fora de l' escola secundària

Resumen

Aquesta tesi doctoral és el resultat d’una investigació educativa que parteix de l’interès per explorar què entenen els joves per aprenentatge i com aprenen a través dels contextos socials pels quals transiten, prestant atenció a les relacions que estableixen amb els altres, amb si mateixos, amb el coneixement i amb els mitjans digitals. Per tal d’abordar aquesta temàtica d’interès, es realitzaren dos estudis de cas etnogràfics en centres de secundària públics, situats a l’àrea urbana i semi-rural de Catalunya. El primer estudi de cas tingué lloc en un espai extraescolar amb onze joves d’entre 16 i 18 anys i el seu professor d’Art i el segon es desenvolupà en un context escolar, amb la participació de vint joves d’entre 12 a 13 anys, l’equip directiu i el professorat. L’anàlisi dels casos s’ha realitzat des d’un marc conceptual sociocultural sobre l’aprenentatge entre contextos (Erstad i Sefton-Green, 2013; Barron, 2006; Vadeboncoeur, Kady-Rachid i Moghatader, 2015) i a través d’instruments analítics basats en la teoria fonamentada (Charmaz, 2006). Els resultats de la recerca s’articulen al voltant de quatre diàlegs. El primer, sobre les trajectòries que tracen els joves a través dels contextos socials dels quals formen part i les identitats d’aprenentatge que configuren al llarg d’aquestes trajectòries. El segon, sobre el caràcter social, mòbil i històric de l’aprenentatge. El tercer, sobre les implicacions que tenen els mitjans digitals en les cultures d’aprenentatge dels joves, dels instituts i dels espais virtuals que sorgeixen de formar part d’una societat digital. El quart, sobre la concepció dels instituts com a nodes d’un major entramat sociocultural i la necessitat de repensar algunes finalitats, pràctiques i cultures dominants de l’escola secundària. Entenent que indagar en l’aprenentatge implica tenir en compte les característiques dels contextos locals i globals, però alhora prestar atenció a les experiències dels individus que en formen part, els resultats d’aquesta investigació són una invitació a pensar en com ens relacionem amb el saber i amb els contextos socials dels quals formem part. Escoltar i reflexionar al voltant de les històries dels joves ha estat una oportunitat per plantejar com viuen, es relacionen i aprenen, indagant en els seus trànsits entre espais tant presencials com virtuals i en el seu traç de trajectòries d’aprenentatge constant.