El Cinefòrum Poble Sec como «escuela» de lo comúndispositivo situado frente a modos de direccionalidad

  1. Castro Varela, Aurelio
Aldizkaria:
Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología

ISSN: 1695-5951

Argitalpen urtea: 2016

Zenbakien izenburua: Arte y educación

Zenbakia: 17

Mota: Artikulua

DOI: 10.7238/A.V0I17.2959 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openSarbide irekia editor

Beste argitalpen batzuk: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología

Laburpena

Al llarg del segle XX, el cinema i les pedagogies crítiques han compartit, de maneres molt diferents, eixos discursius i pràctics que manifestaven la constitució d'una esfera pública alternativa, destinada a l'emancipació social i a l'exercici d'una democràcia radical. L'«art de saber veure», teoritzat per Manuel B. Cossío l'any 1879 i practicat per la secció cinematogràfica de Las Misiones Pedagógicas entre l'any 1931 i l'any 1936, va ser epítom d'aquest terreny abonat per ambdues vessants, en el qual la sala de projecció es convertia en una escola, i la mirada i les paraules, eren eines d'un aprenentatge autònom.Tanmateix, l'educadora feminista Elizabeth Ellsworth (2005) qüestionaria a finals de segle aquestes pretensions –principalment la confiança en el diàleg comunicatiu– mitjançant la «lectura a través» del concepte fílmic de «mode de direccionalitat»: ni una pel·lícula ni el currículum aconsegueixen conèixer les múltiples posicions del seu públic o alumnat i, per tant, el seu poder és sempre paradoxal. Indeterminat pels primers, l'esdeveniment pedagògic resideix precisament en el retorn de diferències subjectives i «dessencialitzadores» d'índole identitària.Aquest article explora, no obstant això, com el Cinefòrum de l'Assemblea de Poble Sec es va convertir després del 15M, de gener a juliol del 2012, en un espai d'aprenentatge més enllà de l'idealisme discursiu de les pedagogies crítiques, però també de l'anàlisi dels modes de direccionalitat. Per a fer-ho, té en compte el dispositiu que, situant-se en el barri a partir d'una pràctica assembleària, responia a una lògica d'atencions (Mol, 2008) que va cobrir tant la projecció de la pel·lícula como el col·loqui que la va succeir. A més, en aquesta experiència va tenir un pes més important una política corporal i tècnica del comú, entesa a partir d'una condició de precarietat compartida (Butler, 2010, 2012) que l'asimetria de posicions; la diferència espaitemps de cada sessió, per sobre del desplegament de diferències socials.

Erreferentzia bibliografikoak

  • ACEVEDO, C. [et al.] (2012). CT o la cultura de la Transición: crítica a 35 años de cultura española. Barcelona: Debolsillo.
  • AGAMBEN, G. (2011). «¿Qué es un dispositivo?». En: Sociológica, n.º 73 [artículo en línea] <http://www.revistasociologica.com.mx/ pdf/7310.pdf>
  • BADIOU, A. (2012). «L’immanence des vérités» [seminario 2012-13; notas de Daniel Fischer en línea: <http://www.entretemps.asso. fr/Badiou/12-13.htm>]
  • BURCH, N. (2006). El Tragaluz del infinito: contribución a la genealogía del lenguaje cinematográfico. Madrid: Cátedra.
  • BUTLER, J. (2012). «Cuerpos en alianza y la política de la calle». Trasversales, n.º 26. [artículo en línea] <http://www.trasversales. net/t26jb.htm>
  • BUTLER, J. (2010). Marcos de guerra: las vidas lloradas. Barcelona: Paidós.
  • CALLON, M. (1998). «El proceso de construcción de la sociedad. El estudio de la tecnología como herramienta para el análisis sociológico». En: M. DOMÉNECH, F. J. TIRADO (eds.). Sociología Simétrica. Ensayos sobre ciencia, tecnología y sociedad. Barcelona: Gedisa, pág. 143-170.
  • COMOLLI, J. L. (2007). Ver y poder. La inocencia perdida: cine, televisión, ficción, documental. Buenos Aires: Aurelio Rivera.
  • COMOLLI, J. L. (2002). Filmar para ver. Escritos de teoría y crítica de cine. Buenos Aires: Ediciones Simurg / Cátedra la Ferla (UBA).
  • COSSÍO, M.B. (1985). «Carácter de la pedagogía contemporánea: el arte de saber ver». En: Una antología pedagógica. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, pág. 45-55.
  • DANEY, S. (2004). Cine, arte del presente. Buenos Aires: Santiago Arcos Editor.
  • DELEUZE, G. (1990). «¿Qué es un dispositivo?». En: E. BALBIER [et al.] (eds.). Michel Foucault, filósofo. Barcelona: Gedisa, pág. 155-163.
  • DENNIS, N. (2011). «Ramón Gaya y el Museo del Pueblo de las Misiones Pedagógicas». En: Escritura e imagen vol. 7. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, pág. 15-26.
  • ELLSWORTH, E. (2005). Places of learning: Media, Architecture, Pedagogy. Nueva York: Routledge.
  • ELLSWORTH, E. (2005b). Posiciones en la enseñanza: diferencia, pedagogía y el poder de la direccionalidad.Madrid: Akal.
  • ELLSWORTH, E. (1989). «Why Doesn’t This Feel Empowering? Working Through the Repressive Myths of Critical Pedagogy». En: Harvard Educational Review, vol. 59, n.º 3 (agosto 1989), pág. 297-324.
  • FERNÁNDEZ, H.; ORTIZ-ECHAGÜE, J. (2010). «Val del Omar y la documentación gráfica de Misiones Pedagógicas». En: Desbordamiento de Val del Omar. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, pág. 81-89.
  • FREIRE, P. (1970). Pedagogía del oprimido. Madrid: Siglo xxi. FREIRE, P. (1976). La educación como práctica de la libertad. Madrid: Siglo XXI.
  • GARCÉS, M. (2013). Un mundo común. Barcelona: Edicions Bellaterra.
  • GIL, S. L. (2014) «Ontología de la precariedad en Judith Butler. Repensar la vida en común». En: Éndoxa: Series Filosóficas, n.º 34. Madrid: UNED, pág. 287-302.
  • GIROUX, H. (2003). Pedagogía y política de la esperanza: teoría, cultura y enseñanza. Buenos Aires: Amorrortu.
  • GIROUX, H. (2001). Cultura política y práctica educativa. Barcelona: Graó.
  • GIROUX, H. (1988). Schooling for democracy: critical pedagogy in the modern age. Londres: Routledge.
  • HARAWAY, D. J. (1995). Ciencia, cyborgs y mujeres. La Invención de la naturaleza. Madrid: Cátedra.
  • KINCHELOE, J.L.; MCLAREN, P. (2008). Pedagogía crítica: de qué hablamos, dónde estamos. Barcelona: Grao.
  • KLUGE, A. (2010). 120 historias del cine. Buenos Aires: Caja negra. LATOUR, B. (2008). Reensamblar lo social. Una introducción a la teoría del actor-red. Buenos Aires: Manantial.
  • MOL, A. (2008). Logic of Care: Health and the Problem of Patient Choice. London: Routledge.
  • ORTIZ-ECHAGÜE, J. (2005). «Ver cine por primera vez: la experiencia de Misiones Pedagógicas (1931-1936)». En: J. CABEZA, J. MONTERO (eds.). Por el precio de una entrada: estudios sobre historia social del cine. Madrid: Rialp, pág. 133-159.
  • OTERO, E. M. (1982). Las Misiones pedagógicas: una experiencia de educación popular. Sada: Edicións do Castro.
  • PATRONATO DE MISIONES PEDÁGÓGICAS (1934). Patronato de Misiones Pedagógicas: septiembre de 1931-diciembre de 1933. Madrid: Imp. S. Aguirre.
  • RANCIÈRE, J. (2007). El desacuerdo. Política y filosofía. Buenos Aires: Nueva Visión.