Igualdad de oportunidades entre géneros en el ámbito musical: de la formación a la profesionalización

  1. Sandra Soler Campo 1
  2. Maria Antònia Pujol i Subirà 1
  1. 1 Universitat de Barcelona
    info

    Universitat de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/021018s57

Journal:
Hekademos: revista educativa digital

ISSN: 1989-3558

Year of publication: 2020

Issue: 29

Pages: 52-65

Type: Article

More publications in: Hekademos: revista educativa digital

Abstract

History provides us with knowledge in relation to social facts, which help to understand events and actions. Music is part of society and the study of its realization and expression, in other words, making music, offers us elements of social and cultural knowledge, as well as aesthetics. Throughout history, women like Clara Schumann, Barbara Strozzi, Alma Mahler, Nanerl Mozart and others have contributed to music in many different ways. However, notable women artists over the centuries have been left in the background and even forgotten. This article aims to provide relevant data that lead to reflection based on a brief but documented tour of social-musical history, and the experiences of women who currently make and/or perform music. These opinions, gathered through three researches, have the objective of knowing the role of women in music today.

Bibliographic References

  • Alvar, M. (1976). Libro de Apolonio. Estudios I. Valencia: Fundación Juan March y Editorial Castalia.
  • Álvarez, A. (2008). Compositoras españolas: La creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad en INAEM. Centro de Documentación de Música y Danza.
  • Baade, C. (1997). La música sutil del Monasterio de la Madre de Dios de Constantinopla: aportaciones para la historia de la música en los monasterios femeninos de Madrid a mediados del siglo XVI-siglo XVII en Revista de Musicología XX, p. 21-30.
  • Ben-Tovim, A. ; Boyd, D. (1987). Cómo escoger el instrumento más adecuado para su hijo: guía práctica para padres y educadores. Barcelona: Urano.
  • Brocklehurst, R. (2014). El Renacimiento. London: Usborne Publishing.
  • Bruce, R. ; Kemp, A. (1993). Sex-stereotyping in children’s preferences for musical instruments en British Journal of Music Education, 10(3), p.213-218.
  • Burke, P. (1999). El Renacimiento. Barcelona: Editorial Crítica.
  • Chiti, A. (1982). Donne in música. Roma: Bulzoni
  • Clares, M. E. (2014). Educació musical i dones a València: la Institució per a l’Ensenyament de la Dona en Quadrivium Revista Digital de Musicología [en línea]. n. 5. Recuperado de: www.avamus.org/revista_qdv/QDV_5/qdv_5_Cla_Mic.html
  • Feldmann, C. (2009). Hildegarda de Bingen: Una vida entre la genialidad y la fe. Barcelona: Editorial Herder.
  • Fuller, S. (1994). The Pandora Guide to Women Composers: Britain and the United States. New York: Pandora.
  • Garrido, F. (1968). Los orígenes del Romanticismo. Barcelona: Editorial Labor.
  • Gergis, S. (1993). The power of women musicians in the ancient and near East: the roots of prejudice en British Journal of Music Education, 10/3.
  • Griswold, P. ; Chroback, D. (1981). Sex-role associations of music instruments and accupations be gender and major en Journal of Research in Music Education, 29(1), p. 57-62.
  • Gurbino, M. J. (2009). Damas y reinas: músicas en la corte. Renacimiento en Creadoras de Música. Instituto de la Mujer, p. 29-41.
  • Harper, J. (1993). Nuns and Canonesses. The Forms and Orders of Western Liturgy from the 10th to the 18th Century. London: Clarendon Paperbacks.
  • Iriarte, A. (1997). Safo (siglos VII/VI a. C.). Madrid: Ediciones del Orto.
  • Kirkpatrick, S. (1991). Las Románticas. Madrid: Castalia.
  • Labarge, M. (1989). La mujer en la Edad Media. Madrid: Ed. Nerea.
  • López, R. (2007). Musicología manual de usuario. Recuperado de: http://www.geocities.ws/lopezcano/Articulos/Musicologia.pdf
  • Lozano-Renieblas, I. (2003). Novelas de aventuras medievales. Género y Traducción en la Edad Media hispánica. Kassel: Edition Reichenberger.
  • Magraner, C. (2014). La Mujer Caída. La cité des dames. Música y mujeres en la Edad Media. Cdm Capella de Ministrers.
  • Mazuela-Anguita, A. (2012). Artes de canto (1492-1626) y mujeres en la cultura musical del mundo ibérico renacentista. Barcelona: Universidad de Barcelona.
  • Nonell, J. (1980). Una noia instrumentista de tenora en SOM. Publicació de Cultura Popular Catalana,9, p. 8-9.
  • Manchado Torres, M. (1998). Música y Mujeres. Género y poder. Madrid: Horas y horas.
  • Martínez, S. (2003). No me arrepiento de nada: mujeres y música en Dossiers Feministes,7. Castellón: Universitat Jaume I.
  • Pérez, J. (2013). Humanismo en el Renacimiento Español. Madrid: Gadir Editorial S.L.
  • Pugh, A. (1992). Women in Music. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Porqueres, B. (1994). Reconstruir una tradición. Las artistas en el mundo occidental. Madrid: Horas y horas.
  • Pujol i Subirà, M.A. (2014). Les dones en el món de la cobla en Canemàs. Revista de pensament associatiu, 09, p. 48-71.
  • Pujol i Subirà, M.A. (2017). L’ensenyament i l’aprenentatge de la música tradicional i popular a Catalunya: una anàlisi pedagògica i psicosocial.
  • Rosell, A. (2006). Els trobadors catalans. Barcelona: Dinsic.
  • Rivera, M.M. (1991). Parentesco y espiritualidad femenina en Europa. Una aportación a la historia de la subjetividad. Barcelona: Revista d’Història Medieval, 2.
  • Samuel, C. (2007). Clara Schumann, secretos de una pasión. Madrid: El Ateneo.
  • Soler, S. (2017). Mujeres y música. Obstáculos vencidos y caminos por recorrer. Avances hacia la igualdad y metas por alcanzar en el campo de la composición, interpretación y dirección orquestal. (Tesis doctoral)
  • Vega, E. (1992). La mujer en la historia. Madrid: Editorial Anaya.
  • Walker, M. (2004). Influences of gender and sex-stereotyping of middle school students’ perception and selection of musical instruments: A review of the literature en Visions of Research in Music Education, 4.
  • O’Neill, S. ; Boulton, M. (1996). Boys and girls preferences for musical instruments: a function of gender? en Psychology of Music, 24(2), p. 171-183.