El origen y desarrollo de las colonias musicales en España

  1. Calderón Garrido, Diego 1
  2. Gustems Carnicer, Josep 1
  3. Calderón Garrido, Caterina 1
  1. 1 Universitat de Barcelona
    info

    Universitat de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/021018s57

Journal:
Revista Internacional de Educación Musical

ISSN: 2307-4841

Year of publication: 2015

Issue: 3

Pages: 3-10

Type: Article

DOI: 10.12967/RIEM-2015-3-P003-010 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

More publications in: Revista Internacional de Educación Musical

Abstract

This paper delves with music camps, a non-formal educational approach that combines leisure activities with music, currently taking about 2000 students in Spain. Its origin is in the school camps, resulting from the combination of Rousseau's thought on education based on experience with social changes brought about by the industrial revolution, giving as a result the first organized school camps in Switzerland in the late 19th Century, with a hygienist target. Years later that experience came to Spain through the Institución Libre de Enseñanza, expanding rapidly through the rest of the country. In Catalonia, because of the importance that choral societies and their respective hiking groups had there, many colonies were organized from the choruses, including Cantarelles d'estiu by l’Orfeo Lleidatà in 1968, being the first music camp in Spain. Later this musical educational activity has spread virtually throughout the country. Their organizational characteristics, as well as their educational content, allow us to establish the intrinsic characteristics of these music camps presented in this work.

Bibliographic References

  • Benseny, T. (1993). Tírvia, 25 anys. Cursos internacionales de música, 30 anys. En Lladonoda, M. (Director). L´Orfeó Lleidatà/ Lluis Virgili. Lleida: Orfeó Lleidatà.
  • Bión, W. (1887). Les colonies de vacances. Mémoire historique et statistique. Paris: Ch Delagrave-Hacchette et Cª.
  • Bowers, J. y Daugherty, J. (2008). Self-Reported Student Vocal Use at a High School Summer Choral Camp. International Journal of Research in Choral Singing, 3(1), 44.
  • Campos Marín, R. (1995). Higiene y moral en España. Segunda mitad del XIX y principios de XX. En Hispania: Revista Española de historia, 191, 1093-1112.
  • Calderón Garrido, D. y Gustems Carnicer, J. (2012). El desarrollo artístico en las colonias y campamentos de verano. En Artseduca, 2, 58-67.
  • Calderón Garrido, D. (2015). Colonias musicales en España. hHistoria y dimensiones formativas. Tesis doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
  • Estivill i Rius, A. (2013). Las bibliotecas populares de Barcelona como espacios de socialización durante el franquismo, 1957-1975. En BID: Textos Universitarios de biblioteconomía i documentació, 30, s.p.
  • Frente de Juventudes (1945). Canciones para marchas y campamentos. Tarragona: Frente de Juventudes.
  • Galí, A. (1979). Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya.1900 a 1936. Llibre II: Ensenyament Primari. Barcelona: Fundació Alexandre Galí.
  • Guereña, J. L. (1998). De Paris a Barcelona (1933-1996). El proyecto Sociedades Musicales y Cantantes. En Carbonell i Guberna, J. (Coord.). Els orígenes de les associacions corals a Espanya (S. XIX-XX). Barcelona: Oikos-Tau.
  • Jou, F. (1933). Colònia infantil. Revista Orfeó Gracienc, 156, 580.
  • Luengo Sojo, A. (1995). La actividad musical de la Sección Femenina. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
  • Molero Pintado, A. (2000). La Institución Libre de Enseñanza. Un proyecto de reforma pedagógica. Madrid: Biblioteca Nueva.
  • Monroy, A. (1918). Conversaciones pedagógicas. Colonias Escolares. Barcelona: TIP. LIT. M. SIVIT.
  • Nogués, Mª del C. (1977). Labor social de la institución. En VV.AA. En el centenario de la Institución Libre de Enseñanza. Barcelona: Tecnos.
  • Orfeó de Terrassa (1929). L’Orfeó nostre a Saragossa. Gaseta del Orfeó Terrassa i del seu grup excursionista, 2(12), 185-199.
  • Orfeó Lleidatà (1980). Cultura musical per al poble de Catalunya/Orfeó Lleidatà. Lleida: Fundació Salvador Vives Casajuana.
  • Orfeó Lleidatà (2011). 150 años. Orfeó Lleidatà. Lleida: Orfeó Lleidatà.
  • Paul, T. (2010). Factors Concerning Student Participation in Summer Band Camps. Missouri Journal of Research in Music Education, 47, 13-22.
  • Pereyra, M. (1982). Educación, salud y filantropía: el origen de las colonias en España. Historia de la educación I. Madrid: Revista interuniversitaria.
  • Rodríguez Pérez, J. F. (2001). Las colonias escolares municipales madrileñas (1919-1936). Tesis doctoral. Madrid: Universidad Complutense de Madrid.
  • Rousseau, J. J. (1762a). Discours sur l'origine et les fondements de l'inegalité parmi les hommes. Du contrat social. Traducción de López y López, J. y Berges, C. (2000). El contrato social. Barcelona: Folio.
  • Rousseau, J. J. (1762b). Émile, ou, de l’education. Trad. de Cardona, F. L. (2002). Emilio o la educación. Barcelona: Edicomunicación.
  • Soler i Borrel, S. (1935). La nostra colònia infantil. Revista Orfeó Gracienc, 174, 896-898.
  • Tarín, L. (1968). Artur Martorell, maestro de colonias. Barcelona: Servei de Colònies de Vacances, Cáritas.
  • Terron Bañuelos, A. (2000). La higiene escolar: un campo de conocimiento disputado. Áreas. Revista internacional de ciencias sociales, 20, 73-94.
  • Trilla Bernet, J.; Gros, B.; López, F. y Martín, M. (1993). La educación fuera de la escuela. Ámbitos no formales y educación social. Barcelona: Ariel.
  • Vilariño, O. (1930). La infancia y la naturaleza. Estudio sintético de la influencia que ejercen en el desarrollo orgánico e intelectual del niño, las colonias escolares, los jardines de la infancia y los campos de juego, Madrid: Librería Médica R. Checa y Cª.