El Aliento InvisibleMúsica y Sonido en la Obra de Gaudí.

  1. Gustems-Carnicer, Josep
  2. Calderón-Garrido, Diego
  3. Arús-Leita, Eugènia
Journal:
BRAC: Barcelona, Research, Art Creation

ISSN: 2014-8992

Year of publication: 2018

Issue Title: February

Volume: 6

Issue: 1

Pages: 72-89

Type: Article

DOI: 10.17583/BRAC.2018.2385 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

More publications in: BRAC: Barcelona, Research, Art Creation

Abstract

The figure of Antonio Gaudí has been analysed in many occasions, becausehe is one of the most influential architects in the world. In this paper we leaveaside the most central elements of his work to delve into the aspects of sound,much that are more unnoticed. To do this, we firstly describe the differentsound environments in which the artist grew up, matured and professionallydeveloped and accompanied his daily life, especially the influence oftraditional Catalan music and Gregorian chant. After that, the main soundelements are analyzed in three of their most emblematic creations: Park Güell,La Pedrera and Sagrada Familia. In this way, we described how, throughacoustics zones created with different architectural elements, the dichotomyof sound spaces, free rhythm, intentional use of reverberation, bell design,organ placement and Spaces reserved for the corals, Gaudí gave to itscreations a spiritual depth that transcended of the visual aspects to enter in themagic of the sound.

Bibliographic References

  • Ajuntament de Barcelona. (2016). Estadístiques de Turisme, 2015. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • Álvaro, M. C., & Llop, F. (2016). Inventario de las campaneas de las Catedrales de España.Madrid: Minsterio de
  • Educación, Cultura y Deporte.
  • Artís, P. & Millet, Ll. (1991). Orfeó Català. Llibre del Centenari 1891-1991. Barcelona: Barcino.
  • Bergós, J. & Llimargas, M. (1999). Gaudí. L’home i l’obra. Barcelona: Lunwerg.
  • Blasco, A. M. (2002). Els articles de Maragall i de Pijoan sobre la Sagrada Família. Quaderns, 63, 87-95.
  • Bosseur, J. Y. (1998). Musique et Arts Plastiques. París: Minerve.
  • Caglioti, G. (1992). Rôle de la symétrie et de la rupture des symétries dans la musique. In M, Lundi (Ed.), Quadrivium, musiques et sciences (pp. 195-199). Paris: Éditions IPMC.
  • Carandell, J. Mª. (2006). Gaudí herètic. Reus: Centre de Lectura.
  • Carbonell, J. (2003). Aportaciones al estudio de la sociabilidad coral en la España contemporánea. Hispania, 63(214), 485-504.
  • Carles, J. L. & Palmese, C. (2005). Música y Arquitectura. Scherzo: Revista de música, 193, 113-133.
  • Cerdà, J. (2016). Sound Cartography of The Alhambra. The Sound of Water as a Forming Element of the Place. BRAC-Barcelona Research Art Creation, 4(3), 219-247.
  • Comelles, E. & Ortuño, F. (2015). El espacio audible. Una primera aproximación a mostrar sonido en el espacio. Eufonía, Didáctica de la Música, 65, 9-13.
  • Costa, J.M. (2015). El arte sonoro expuesto. Exposiciones de arte sonoro en España desde 1990 hasta el presente. Córdoba: Bandaaparte.
  • Daumal, F. & Campos, J. A. (2015). Las tonalidades de Gaudí. In J. L. Carles & A. Nuñez Pérez (Ed.s) Espacios sonoros y audiovisuales 2013: creación, representación y diseño (pp. 187-204). Madrid: Universidad Autónoma de Madrid.
  • Díaz-Andreu, M. & García Benito, C. (2013). Sound and ritual in Levantine art: a preliminary study. In R, Jiménez Pasalodos, et al. (Eds.), Music and Ritual: Bridging Material and Living Cultures (pp. 227-256). Berlin, Ekho Verlag.
  • Eco, U. (1984). Obra abierta. Barcelona: Ariel.
  • Fulcanelli. (1971). El misterio de las catedrales. Barcelona: Plaza & Janés.
  • Guix, J.M. (1960). Defensa de Gaudí. Reus: Monterols.
  • Hensbergen, G. van. (2001). Antoni Gaudí. Barcelona: Plaza & Janés.
  • Kempis, T. de. (1999/1406). Imitación de Cristo. México: Porrua.
  • Llongueres, J. (1935). Del ritme en la música i en la vida. Barcelona: Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.
  • Llongueres, J. (1942). El Ritmo en la educación y formación general de la infancia. Barcelona: Labor.
  • Lluch, P. M. (2004). El carrillo de la Sagrada Familia. Barcelona: Asociación Catalana contra la Contaminación Acústica.
  • Massot, J. (1993). Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona: L'Abadia de Montserrat.
  • Milá, E. (1994). Guía de la Barcelona Mágica. Barcelona: Martínez Roca.
  • Millet, Ll. (1917). Pel nostre ideal. Recull d’escrits de Lluís Millet. Barcelona: Joaquím Horta.
  • Miró, M. & Espluga, X. (2002). Vida religiosa a l’antiga Roma. Barcelona: Editorial UOC.
  • Pius X. (1903). Encíclica E Supremi. C. del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana.
  • Puig, I. (1929). Problemes acústics. El temple de la Sagrada Família. Barcelona: Barcino.
  • Quintana, L. (2000). La paradoxa del majordom. Guia pràcica per reconèixer un esnob. Barcelona: Ed. 62.
  • Ruíz, M. & Ruíz, R. (2013). Escultura Sonora Baschet: Universal Design, Pedagogía e Inclusión. BRAC-Barcelona Research Art Creation, 1(1), 62-99.
  • Sadie, S. (1980). The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Vol 15. Londres: Mc Millan.
  • Santana, G. (2009). La campana de la torre de sant Bernabé de la Sagrada Família. Temple, 6, 12-15.
  • Schneider, M. (2001). El origen musical de los animales-símbolo. Madrid: Siruela.
  • Sennet, R. (2009). El artesano. Barcelona: Anagrama.
  • Straebel, V. (2008). Zur frühen Geschichte und Typologie der Klangstallation, In U. Tadday (Ed.) Musik Konzepte Sonderband Klangkunst (pp. 24-46). Bonn: Bild-Kunst.
  • Sunyol, G.M. (1925). Introducció a la Paleografia Musical Gregoriana. Barcelona: Abadia de Montserrat.
  • Xenakis, I. (2009). Música de la Arquitectura. Madrid: AKAL.