Character strengths in Spanish music studentsAn exploratory study

  1. Diego Calderón Garrido 1
  2. Josep Gustems Carnicer 2
  3. Caterina Calderón 2
  1. 1 Universidad Internacional de La Rioja
    info

    Universidad Internacional de La Rioja

    Logroño, España

    ROR https://ror.org/029gnnp81

  2. 2 Universitat de Barcelona
    info

    Universitat de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/021018s57

Revista:
Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport

ISSN: 1138-3194

Any de publicació: 2017

Volum: 35

Número: 2

Pàgines: 59-68

Tipus: Article

DOI: 10.51698/ALOMA.2017.35.2.59-68 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport

Resum

Els factors que contribueixen a l’elecció dels instruments musicals i la seva influència i modificació en la personalitat dels músics són un tema comú en la recerca. Tanmateix, s’ha posat menys atenció a en aspectes com l’efecte formatiu de la música en el caràcter dels estudiants de música; el compromís d’aquestes persones amb l’adquisició de competències professionals a llarg termina com a intèrprets, professors, directors o compositors pot ser examinat aplicant la Psicologia Positiva, que s’ocupa principalment del benestar psicològic de les persones. Aquest article estudia les virtuts i les fortaleses del caràcter d’una mostra de vuitanta estudiants espanyols cursant el grau en música durant el curs 2016-2017 amb el VIA Inventory of Strengths – versió lliure (VIA-IS; Peterson & Seligman, 2004) per analitzar les fortaleses clau dels enquestats. Els resultats van mostrar puntuacions altes en judici i menors en auto-regulació. Els resultats es contrasten amb mostres d’estudiants de grau en ciències socials.

Referències bibliogràfiques

  • Aróstegui, J. L. (2016). Exploring the global decline of music education. Arts Education Policy Review, 117(2), 96-103. doi: 10.1080/10632913.2015.1007406
  • Beauvillard, L. (2006). Un instrumento para cada niño: sepa cómo elegir el más adecuado. Barcelona: Robinbook.
  • Benedek, M., Borovnjak, B., Neubauer, A. C., & KruseWeber, S. (2014). Creativity and personality in classical, jazz and folk musicians. Personality and individual differences, 63, 117-121. doi: 10.1016/j. paid.2014.01.064
  • Bujez, A. V. (2007). Evaluación del Currículo en los Conservatorios de Grado Superior de Música de Andalucía. Granada: Universidad de Gran Canaria.
  • Calderón-Garrido, D., Forés-Miravalles, A., & GustemsCarnicer, J. (2016). Aproximación a las fortalezas de carácter en los estudiantes de Educación Social. Perfil de una muestra. REIRE, 9(2), 48-64. doi: 10.1344/reire2016.9.2924
  • Corrigall, K. A., Schellenberg, E. G., & Misura, N. M. (2013). Music training, cognition, and personality. Frontiers in Psychology, 4, 1-9. doi: 10.3389/fpsyg. 2013.00222
  • Chang, B. (2007). Band instrument selection by middle and high school students in internacional schools: Personality predictors and various influences. California: University of Southern California.
  • Dalia, G. & Pozo, Á. (2006). El músico: una introducción a la psicología de la interpretación musical. Madrid: Mundimúsica.licacisicolosadores
  • Fortney, P. J., Boyle, J. D., & DeCarbo, N. J. (1993). A study of middle school band students’ instrumental choices. Journal of Research in Music Education, 41(1), 28-39. doi: 10.2307/3345477
  • Graham, B. J. (2005). Relationships among instrument choice, instrument transfer, subject sex, and gender-stereotypes in instrumental music. Indiana: Indiana University.
  • Gromko, J. E. (2005). The effect of music instruction on phonemic awareness in beginning readers. Journal of Research in Music Education, 53(3), 199-209. Retrieved from https://www.jstor.org/stable/3598679 ?seq=1#page_scan_tab_contents
  • Gustems, J. & Calderón, C. (2015). Virtues and character strengths related to approach coping strategies of college students. Social Psychology of Education, 19(1), 77-95. doi:10.1007/s11218-015-9305-y.
  • Gustems, J. & Sánchez, L. (2015). Aportaciones de la Psicología Positiva a la formación del profesorado. Estudios sobre Educación, 29, 9-28. doi:10.15581/ 004.29.9-28.
  • Haddon, E. & Burnard, P. (Eds.) (2016). Creative Teaching for Creative Learning in Higher Music Education. New York: Routledge.
  • Hallam, S., Varvarigou, M., Creech, A., Papageorgi, I., Gomes, T., Lanipekun, J., & Rinta, T. (2016). Are there gender differences in instrumental music practice?. Psychology of Music , 45(1) , 116-130. doi : 10.1177/0305735616650994
  • Hargreaves, D. J. & Marshall, N. A. (2010). Developing identities in music education. Music Education Research, 5(3), 263-273. doi: 10.1080/1461380032 000126355
  • Hudson, M. L. (2004). Relationships among personality types, timbre preferences and choice of instrument by beginning band students in selected schools in southern Mississippi. Mississippi: The University of Southern Mississippi.
  • Istók, E., Brattico, E., Jacobsen, T., Ritter, A., & Tervaniemi, M. (2013). I love Rock ‘n’Roll—Music genre preference modulates brain responses to music. Biological Psychology, 92(2), 142-151. doi: 10.1016/j.biopsycho.2012.11.005
  • Jiménez, V., Alvarado, J. M., & Puente, A. (2013). Una aproximación al Trabajo Social desde la óptica de la Psicología positive (virtudes y fortalezas). Cuadernos de Trabajo Social, 26(2), 397-407. doi: 10.5209/rev_ CUTS.2013.v26.n2.40915
  • Kemp, A. E. (1996). The musical temperament: Psychology and personality of musicians. Oxford: Oxford University Press.
  • Oya, L. & Herrera, L. (2013). Factores determinantes de la elección del instrumento musical. Una revisión de la literatura. DEDiCA. REVISTA DE EDUCAÇÃO E HUMANIDADES, 4, 269-287. Retrieved from http:// vufind.uniovi.es/Record/ir-ART0000560603
  • Payne, P. D. (2009). An investigation of relationships between timbre preference, personality traits, gender, and music instrument selection of public school band students. Oklahoma: University of Oklahoma.
  • Pachet, F., Roy, P., Moreira, J., & d’Inverno, M. (2013). Reflexive loopers for solo musical improvisation. Proceedings of the SIGCHI Conference on Human Factors in Computing Systems, 2205-2208. Retrieved from http://research.gold.ac.uk/9888/
  • Park, N., Peterson, C., & Seligman, M.E.P. (2004). Strengths of character and wellbeing. Journal of Social and Clinical Psychology, 23, 603-619. Retrieved from http://www.viacharacter.org/blog/wp-content/uploads/2013/12/Character-strengths-well-being-ParkPeterson-Seligman-2004.pdf
  • Park, N., Peterson, C., & Seligman, M. E. P. (2006). Character strengths in fifty-four nations and the fifty US states. The Journal of Positive Psychology, 1(3), 118-129. doi: 10.1080/17439760600619567
  • Peterson, C. & Seligman, M. E. P. (2004) Character strengths and virtues: A handbook and classification. New York: Oxford University Press.
  • Proctor, C., Maltby, J., & Linley, P. A. (2011). Strengths use as a predictor of wellbeing and health-related quality of life. Journal of Happiness Studies, 12, 153169. doi: 10.1007/s10902-009-9181-2
  • Rodríguez-Quiles, J.A. & Dogani, K. (2011). Music in schools across Europe: analysis, interpretation and guidelines for music education in the framework of the European Union. In A. Liimets & M. Mäesalu (Eds.), Music Inside and Outside the School (pp95-122). Frankfurt: Peter Lang.
  • Rojko, P. (2011). Pre College Music Education in Europe. Tonovi, 58(58), 5-41. Retrieved from http:// www.aec-music.eu/userfiles/File/aec-wg-report-precollege-music-education-in-europe-en-1.pdf
  • Saldaña, O., Escartín, J., Martín-Peña, J., Jiménez, Y., Ceja, L., Varela-Rey, A., Vidal, T. & Rodríguez-Carballeira, A. (2014). Fortalezas personales relacionadas con el rendimiento académico y profesional en el campo de la psicología social y la psicología aplicada. Actas del I Congrés Internacional d’Educació Emocional, 150-162. Retrieved from http://diposit.ub.edu/dspace/ handle/2445/58743
  • Schippers, H. (2009). Facing the music: Shaping music education from a global perspective. Oxford: Oxford University Press.
  • Seligman, M. E. P. & Csikszentmihalyi, M. (2000). Positive psychology: An introduction. American Psychologist, 55, 5-14. Retrieved from https://www.ncbi. nlm.nih.gov/pubmed/1139286
  • Shimai, S., Otake, K., Park, N., Peterson, C., & Seligman, M.E.P. (2006). Convergence of Character Strengths in American and Japanese Young Adults. Journal of Happiness Studies, 7, 311-322. doi: 10.1007/s10902005-3647-7
  • Valencia, R. & Escandell, V. (2003). El abandono de los estudios musicales del grado elemental en el Conservatorio Superior de Música de Las Palmas de Gran Canaria. Anuario de Filosofía, Psicología y Sociología, 6, 77-100. Retrieved from http://acceda.ulpgc.es/ bitstream/10553/3633/1/0237190_02003_0005.pdf
  • Virkkula, E. (2016). Informal in formal: The relationship of informal and formal learning in popular and jazz music master workshops in conservatories. International Journal of Music Education, 34(2), 171-185.
  • Zaldivar, A. (2016). De especialistas a secundarios. Algunas notas sobre la enseñanza superior de la música en los conservatorios españoles entre los siglos XX y XXI. In A. Vernia (Ed.), Las enseñanzas superiores de música en el territorio español. Diferentes situaciones y contextos (pp. 7-27). Logroño: Siníndice.