Aprenentatge a l’edat adultaidentitats i comunicació, competències i entorn social

Resumen

Aquesta tesi estudia les característiques de l'aprenentatge a l’edat adulta. És una tesi realitzada per compendi de publicacions. Es basa en catorze publicacions agrupades en tres blocs: el concepte i les bases que emmarquen l’aprenentatge a la vida adulta, els aspectes didàctics i organitzatius propis dels contextos d’aprenentatge i l’anàlisi de pràctiques educatives específiques com la que propicia l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, l’educació a presons o l’educació amb persones de la comunitat gitana. Partint d’aquestes publicacions es dedica primer apartat a l’estudi dels conceptes bàsics de l’aprenentatge i l’acció educativa a la vida adulta, un segon apartat que descriu les característiques de l'aprenentatge a la vida adulta: el subjecte adult, el contingut, l’entorn d'aprenentatge i la pràctica educativa. I un apartat final amb les conclusions derivades de els publicacions i el treball de la tesi i l’apunt de les perspectives que se’n deriven. En el primer apartat s’ofereix una revisió de l’evolució de com ha estat considerat el procés d’aprenentatge de les persones adultes des de l’idea inicial que entenia l’adult com a esser consolidat i l’aprenentatge com una activitat excepcional, passant per la que ho conceptualitzava com un recurs de excepcionalitat de segona oportunitat fins a la idea d’un procés permanent i específic per a cada etapa de la vida. Es fa una revisió de les aportacions des de la pedagogia, l’andragogia i la concepció actual de l’educació permanent i els processos de formació al llarg de la vida Partint de la definició d’Hamburg que entén l’acció educativa amb adults i adultes com la que impulsa els aprenentatges formals i no formals que desenvolupen capacitats, enriqueixen els coneixements i milloren les competències. Es completa amb dos nous components. Un primer que reforça els aspectes identitaris de cada persona o grup de referència i el situa en un marc social – ecosistèmic. I un altre que reforça el sentit de perfectivitat, de resposta al reptes amb els que ens trobem les persones més enllà de la dimensió compensatòria que fa referència a un estàndard situat fora de subjecte de l’aprenentatge. Els segon apartat aborda les característiques de l'aprenentatge a la vida adulta incidint en quatres aspectes: la base física o corporal, els aspectes cognitius, els emocionals i les relacions amb l’entorn. Seguidament s’aborda com el subjecte s’aproxima als continguts, quin paper té el bagatge personal i quines competències cal desenvolupar. Es pren el cas l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura per fer una aproximació a aquesta temàtica. També s’estudien les condicions en les que es desenvolupa l’aprenentatge en dos àmbits de treball, el medi penitenciari i l’educació amb la comunitat gitana. Finalment es fa una descripció dels elements bàsic que cal abordar quan desenvolupem la pràctica educativa. Després de presentar les catorze publicacions el darrer apartat aporta les conclusions i perspectives: la definició dels tres d’identitat de l’aprenentatge adult, com els homes i dones s’aproximen a l’aprenentatge que suposa un canvi en la seva trajectòria vital, quin és el sentit dels continguts i com cal treballar-los des de la perspectiva de la persona adulta i quines perspectives de futur es perfilen en la perspectiva que apunta Paul Bélanger (2009), aprendre és incrementar la pròpia autonomia.