Estudio sobre los referentes femeninos en la educación musicalanálisis de entrevistas a profesionales del sector activo

  1. Sandra Soler 1
  2. Elia Saneleuterio 2
  1. 1 Universitat de Barcelona
    info

    Universitat de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/021018s57

  2. 2 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Aldizkaria:
Quodlibet: revista de especialización musical

ISSN: 2660-4582

Argitalpen urtea: 2022

Zenbakia: 77

Orrialdeak: 119-133

Mota: Artikulua

DOI: 10.37536/QUODLIBET.2022.77.1576 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_opene_Buah editor

Beste argitalpen batzuk: Quodlibet: revista de especialización musical

Laburpena

Throughout the history of music in the western world, women have had few opportunities to enter music as a profession, although, it is true that a minority has gained access to it. Nevertheless, textbooks and academic programs traditionally only include the most prominent male referents. This paper’s main objective is to identify the perception of the sector, specifically among female professionals dedicated to composition, orchestral conducting or teaching music studies. For this purpose, the structured interview technique was used. A sample of responses from female composers, teachers and conductors from different generations and autonomous communities was analysed to observe general trends, as well as nuances between generations. The results indicate that stereotypes are still perceived as marking women’s musical careers. It is young women who have had the greatest difficulties, in their years of study, in identifying themselves with referents of the profession in which they were being trained, leading to a heightened desire to change the model; and develop initiatives to encourage gender equality in musical education and promotion.

Erreferentzia bibliografikoak

  • Alvar López, Manuel. "Libro de Apolonio. Estudios I". Valencia: Fundación Juan March/Castalia, 1976.
  • Álvarez Cañibano, Antonio, M.ª José González Ribot, Pilar Gutiérrez Dorado y Cristina Marcos Patiño, coords. "Compositoras españolas: la creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad". Madrid: INAEM. Centro de Documentación de Música y Danza, 2008.
  • Baade, Colleen R. "La ‘música sutil’ del Monasterio de la Madre de Dios de Constantinopla: aportaciones para la historia de la música en los monasterios femeninos de Madrid a mediados del siglo XVII-siglo XVII". Revista de Musicología vol. 20, n.º 1 (1997). https://doi.org/10.2307/20797413
  • Bardin, Laurence. "Análisis de contenido". París: Akal, 2002.
  • Brocklehurst, Ruth. "El Renacimiento". Londres: Usborne Publishing, 2014.
  • Burke, Peter. "El Renacimiento". Barcelona: Crítica, 1999.
  • Clares Clares, M.ª Esperanza, y Elena Micó Terol. "Educació musical i dones a València: la Institució per a l’Enseyament de la Dona". Quadrivium Revista Digital de Musicología 5 (2014). http:// avamus.org/es/educacio-musical-i-dones-a-valencia-la-institucio-per-a-lensenyament-de-ladona/
  • Feldmann, Christian. "Hildegarda de Bingen: una vida entre la genialidad y la fe". Barcelona: Herder, 2009.
  • Garrido Pallardo, Fernando. "Los orígenes del Romanticismo". Barcelona: Labor, 1968.
  • Gergis, Sonia. "The power of women musicians in the ancient and near East: the roots of prejudice". London: British Journal of Music Education 10:3 (1993): 189-196.
  • Hamer, Laura. "Mujeres en la tarima. Problemas y estrategias de las directoras de orquesta". Estudios Bandísticos· Wind Band Studies 3 (2019): 21-39.
  • Harper, John. "The forms and orders of western liturgy from the 10th to the 18th Century". Clarendon Press, 1993.
  • Labarge, Margaret. "La mujer en la Edad Media". Madrid: Nerea, 1989.
  • López-Navajas, Ana. "Análisis de la ausencia de las mujeres en los manuales de la ESO: una genealogía de conocimiento ocultada". Revista de Educación 363 (2014): 282-308. https://doi. org/10.4438/1988-592X-RE-2012-363-188
  • Morales-Vidal, Elena, y Daniel Cassany. "El mundo según los libros de texto: análisis crítico del discurso aplicado a materiales de español LE/L2". Journal of Spanish Language Teaching 7:1 (2020): 1-19. https://doi.org/10.1080/23247797.2020.1790161
  • Porqueres Jiménez, Beatriz. "Reconstruir una tradición. Las artistas en el mundo occidental". Madrid: Horas y Horas, 1994.
  • Prendes Espinosa, María Paz. "Evaluación de manuales escolares". Pixel-Bit. Revista de medios y educación 16 (2001): 7-28. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1399744
  • Pugh, Aelwyn. "Women in music". Cambridge: University Press, 1992.
  • Querol Gutiérrez, Cristina. "Las directoras de orquesta como ejemplo de liderazgo femenino". Dedica. Revista de Educação e Humanidades 6 (2014): 233-248. https://doi.org/10.30827/dreh.v0i6.6975
  • Rodríguez Martínez, Carmen. "La invisibilidad de las mujeres en los contenidos escolares". Cuadernos de Pedagogía 447 (2014): 32-35.
  • Samuel, Claude. "Clara Schumann, secretos de una pasión". Madrid: El Ateneo, 2007.
  • Soler Campo, Sandra. "Mujeres y música. Obstáculos vencidos y caminos por recorrer. Avances hacia la igualdad y metas por alcanzar en el campo de la composición, interpretación y dirección orquestal". Tesis doctoral. Universidad Rovira Virgili. Tarragona, 2017. http://hdl.handle. net/20.500.11797/TDX2757
  • Soler Campo, Sandra, y Saneleuterio, Elia. "Estudiar música y dedicarse a ello. ¿Qué factores dificultan el camino a la profesionalización a las mujeres músicas?". ArtsEduca 31 (2022): 129-142. https://doi.org/10.6035/artseduca.5944
  • Vaíllo Rodríguez, María. "Libros de texto e igualdad: análisis y propuestas para las editoriales españolas desde la perspectiva de género". Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid, 2013. https://eprints.ucm.es/id/eprint/29348/1/T35911.pdf
  • Vaíllo Rodríguez, María. "La investigación sobre libros de texto desde la perspectiva de género: ¿hacia la renovación de los materiales didácticos?". Tendencias pedagógicas 27 (2016): 97-124. https://doi.org/10.15366/ tp2016.27.003