Cap a una filologia digital en educació. Anàlisi descriptiva de l'ús de la tecnologia per a l'adquisició de competències, en el cas de llibres de text digitals de llengua i literatura catalana d'eso

Resumen

Analitzem llibres de text digitals de llengua i literatura catalana d’ESO per descriure quin ús s’hi fa de la tecnologia per assolir les competències curriculars (lingüístiques, literàries i digitals) i no curriculars (filològiques digitals i literacitat digital). Identifiquem, d’una banda, les competències filològiques digitals com a estratègia per adequar l’ensenyament i l’aprenentatge de llengua i literatura a la realitat digital de la disciplina. I la literacitat digital, de l’altra, com a via per incorporar de forma transversal la competència digital. Exposem els diversos conceptes que ajuden a entendre amb major profunditat la recerca desenvolupada: què és el llibre de text digital, la relació amb el llibre de text, l’ús pedagògic de tots dos i les estratègies d’avaluació dels materials. Delimitem quines són les competències lingüístiques, literàries i digitals del currículum; establim què és la filologia digital i la literacitat digital, i apuntem relacions entre les competències curriculars i les no curriculars. Desenvolupem una recerca mixta en què emprem dues tècniques diferenciades: l’anàlisi de contingut per a l’obtenció de dades i l’estadística descriptiva per al tractament de les dades. Posem en relació l’anàlisi de contingut amb tres conceptes vinculats amb la lingüística: d’una banda el model comunicatiu de Jakobson (1960), per caracteritzar el llibre de text digital com un entorn de comunicació; d’una altra, la definició de signe lingüístic de Saussure (1916), que l’entén com un binomi entre significat i significant, en què el context modifica el significat, i, finalment, la teoria dels actes de parla d’Austin (1962), en què distingeix entre actes de parla locutius (dir alguna cosa), il·locutius (la intenció) i perlocutius (l’efecte). D’aquesta manera desenvolupem un instrument d’anàlisi que possibilita prendre dades per analitzar si es treballen les competències al·ludides, en tant que potencialitat de l’entorn comunicatiu del llibre de text digital (significat comunicatiu latent, entre il·locutiu i perlocutiu), alhora que permet conèixer com és el significant (la forma que adopta i l’ús que se’n fa) i determinar-ne el context (localització dins del llibre de text digital i la distribució en la pantalla), per oferir més informació descriptiva que pugui aportar dades sobre com, quan i on apareixen els usos de tecnologia per a l’adquisició de competències. Apliquem l’instrument d’anàlisi a una mostra opinàtica de 12 llibres de text digitals (que corresponen als quatre cursos d’ESO de tres editorials). Per cadascun dels 4.807 usos de tecnologia identificats, n’analitzem 48 variables. Entre els resultats, destaca, pel que fa als àmbits competencials, que el de major presència és el lingüístic, mentre que el literari, el digital, el filològic digital i la literacitat digital té una presència menor. Així mateix, en tots els àmbits competencials la presència es focalitza en algunes competències mentre que en altres el treball és inferior o residual. En relació amb el significant i el context, el comportament és fonamentalment homogeni. Els usos de tecnologia es concentren en activitats (principalment autocorrectives), en continguts interns, incorporats dins dels llibres de text digitals, en espais principals; sobretot es tracta d’interactius, en què es treballa de forma individual, l’alumnat assumeix el paper de consumidor i no s’usen de forma social. Com a conclusió general, els usos de la tecnologia són de baixa intensitat. Per tant, no es desenvolupen les potencialitats de treballar amb un material digital, que continua estretament lligat a la conceptualització del llibre de text.