Rebel bodies and affects in movementImagining scenes for an indocile pedagogy
- GIANNOUTSOU, AMALIA
- Montserrat Rifà Valls Director/a
Universitat de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona
Fecha de defensa: 04 de de febrer de 2021
- Victoria Pérez Royo President/a
- Joanna Geneviève E. Empain Secretari/ària
- Fernando Hernández Vocal
Tipus: Tesi
Resum
Aquest projecte de recerca es basa en l’experiència d’una etnografia performativa col·laborativa, que va tenir lloc en dos centres d’educació secundària de Barcelona durant el curs 2016-2017 en el context del projecte PI(E)CE, una iniciativa artística, social i educativa. Situat dins d’un marc que entrellaça les polítiques de l’emoció des d’una perspectiva feminista i postcolonial, les pedagogies de l’alliberament i de contacte, i els estudis de performance i performativitat, aquest projecte explora les possibilitats de resistència i transformació en escenes on els adolescents participants desafien els discursos tradicionals de gènere, la racialització i la sexualitat, produeixen contra-relats i, finalment, experimenten o negocien amb les seves identitats. Prenent el fil de les accions pedagògiques proposades a PI(E)CE i les creacions dels participants, la investigació es mou per les escenes que van il·luminar elements d’una pedagogia de resistència, agència i transformació. A través d’una etnografia performativa, que es nodreix de la fenomenologia queer i de l’afecte en / com a metodologia, es produeixen composicions d’escenes que tracen una trobada entre l’art i l’educació, i alhora, possibiliten la imaginació d’una pedagogia transformadora. Aquesta recerca impulsa la creació d’un marc per a una pedagogia indòcil -que inspirada en els elements de contacte, moviment i imaginació- elabora les interseccions entre l’emocionalitat i la identitat, la performance i la performativitat. Finalment, aquest projecte d’investigació desenreda la qüestió de les estratègies interpretatives proporcionades per la investigació qualitativa, a través de la tàctica de plugging-in. En aquesta direcció, l’emoció s’abraça no només com un element de la metodologia, sinó com un mètode en si mateix en un intent de mobilitzar els imaginaris alternatius de la recerca.